ARTICLES TÈCNICS I DIVULGATIUShttp://hdl.handle.net/20.500.12327/18102026-04-27T15:19:57Z2026-04-27T15:19:57ZResultats dels assaigs de soja en primera data de sembra: Campanya 2025Betbese, Josep AntonFont, TeresaSió, GuillemBoix, MariaLopez Fernandez, AndreaGordo, CeciliaSayeras, RoserGalotta, María Florenciahttp://hdl.handle.net/20.500.12327/52262026-04-27T14:16:18Z2026-03-30T00:00:00ZResultats dels assaigs de soja en primera data de sembra: Campanya 2025
Betbese, Josep Anton; Font, Teresa; Sió, Guillem; Boix, Maria; Lopez Fernandez, Andrea; Gordo, Cecilia; Sayeras, Roser; Galotta, María Florencia
2026-03-30T00:00:00ZNo treballar el sòl, una pràctica bàsica en agricultura regenerativaMasferrer Gironella, GerardSolé Boronat, PauFont, AlinaGonzález Llinàs, ElenaRossell, MariaSolà, PereLladó Margenat, Laiade Lorenzo, GuillemDomingo Olivé, Franceschttp://hdl.handle.net/20.500.12327/52202026-04-27T14:27:20Z2026-03-30T00:00:00ZNo treballar el sòl, una pràctica bàsica en agricultura regenerativa
Masferrer Gironella, Gerard; Solé Boronat, Pau; Font, Alina; González Llinàs, Elena; Rossell, Maria; Solà, Pere; Lladó Margenat, Laia; de Lorenzo, Guillem; Domingo Olivé, Francesc
2026-03-30T00:00:00ZEspècies millorants de primavera i d’estiuSerra Gironella, JoanBetbese, Josep AntonSayeras, RoserBoix, MariaPerich Prujà, AinaAymerich Vivas, LaiaFont, TeresaGordo, Ceciliahttp://hdl.handle.net/20.500.12327/52192026-04-23T02:00:35Z2026-03-30T00:00:00ZEspècies millorants de primavera i d’estiu
Serra Gironella, Joan; Betbese, Josep Anton; Sayeras, Roser; Boix, Maria; Perich Prujà, Aina; Aymerich Vivas, Laia; Font, Teresa; Gordo, Cecilia
Sembrar cultius millorants a final d’hivern o a la primavera pot comportar grans avantatges en determinats aspectes com és la competència amb les herbes, la millora de la biodiversitat i la millora del sòl. Els resultats dels assajos realitzats durant la campanya 2025 mostren com cadascuna de les diferents espècies estudiades presenten avantatges propis. La mostassa és l’espècie que millor competeix amb les herbes, el càrtam i el gira-sol són les espècies que atrauen més pol·linitzadors i la crotalària la que atrau més fauna auxiliar.
2026-03-30T00:00:00ZTolerància dels híbrids a la contaminació per micotoxinesSerra Gironella, JoanBetbese, Josep AntonSayeras, RoserBoix, MariaPerich Prujà, AinaAymerich Vivas, LaiaFont, Teresahttp://hdl.handle.net/20.500.12327/52182026-04-23T02:00:22Z2026-03-30T00:00:00ZTolerància dels híbrids a la contaminació per micotoxines
Serra Gironella, Joan; Betbese, Josep Anton; Sayeras, Roser; Boix, Maria; Perich Prujà, Aina; Aymerich Vivas, Laia; Font, Teresa
Entre algunes varietats de blat de moro existeixen diferències importants pel que fa al contingut en micotoxines al gra. Mentre que en cicles llargs és fonamental escollir híbrids tolerants a fumonisines; en segons collites, també s’han trobat nivells de deoxinivalenol molt superiors al acceptables. Aquestes diferències venen donades en part per la resistència als atacs d’insectes. És per això que generalment s’observen continguts en micotoxines més baixos en les varietats transgèniques respecte les convencionals.
2026-03-30T00:00:00Z