Blat de moro ecològic amb sembra d'espècies farratgeres d'hivern

Abstract

El cost de la importació de pinsos i farratges ecològics i la dependència de la seva compra és un dels aspectes més crítics per a les explotacions de bestiar boví orientades a la producció de llet i carn ecològiques. Aquest projecte ha avaluat la sotasembra i la sembra de tardor de diferents alternatives farratgeres d’hivern amb el blat de moro per a la millora de la producció farratgera ecològica produïda a les explotacions. Per això, es va establir un assaig en la campanya 2021‐2022 amb una seqüència de cultiu de blat de moro – cultiu d’hivern per a aprofitament farratger. Es van avaluar els cultius farratgers d'hivern: el raigràs italià, el trèvol violeta i les barreges raigràs‐trèvol violeta i raigràs‐veça, en dues dates de sotasembra i en sembra de tardor. La sotasembra estava orientada a tenir establerta una coberta del farratge d’hivern un cop collit el blat de moro. Els resultats d’aquest estudi han mostrat que la productivitat més alta de la rotació farratgera de blat de moro i farratge d’hivern s’obté amb la sembra de tardor. El raigràs italià, sol o associat amb veça o trèvol, és el cultiu que ha maximitzat la producció amb la sembra de tardor amb un aprofitament en 2 dalls. El trèvol ha estat el farratge avaluat amb més alt Valor Relatiu del Farratge. Un interès afegit d’introduir lleguminoses farratgeres és per la seva capacitat de captació biològica del N2 atmosfèric. En l’estudi s’ha mostrat que el trèvol violeta incrementa el nitrogen (N) residual al sòl abans de la sembra del blat de moro. D’altra banda, no s’ha trobat un efecte negatiu de la sotasembra en la producció del blat de moro. Això obre la porta a explorar altres cultius farratgers amb millor adaptació a la sotasembra per cicle i característiques agronòmiques, sobretot amb la seva capacitat de cobrir el terreny i de competir amb les males herbes durant el cultiu del blat de moro.