Efecte de l’administració d’àcids húmics en les diarrees post-deslletament i microbiota dels garrins

Abstract

La diarrea post-deslletament (DPD), que es caracteritza per la descàrrega de femta aquosa, és un dels principals problemes en els sistemes porcins ecològics. Donades les restriccions en l’ús de medicaments en la ramaderia ecològica, s’han d’aplicar estratègies alternatives per prevenir la incidència de DPD, sent una d’aquestes l’ús de substàncies húmiques. L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar l’efecte dels àcids húmics en la reducció de DPD, aplicant tres dietes: control (pinso pre‐starter i sèrum de llet), AH Llavora (dieta control + 3% d’àcid húmic) i AH Extern (dieta control + 8% d’àcid húmic). Un total de 127 garrins es van avaluar durant el període de deslletament, dels 42 als 70 dies. Durant aquest període, es va avaluar el guany de pes diari, el consum de pinso, la diarrea, el comportament, el cortisol en pèl i es van treure 94 mostres de femta per estudiar la microbiota intestinal i identificar E.coli ETEC. Els resultats d’aquest estudi no van mostrar diferències entre les dietes en la incidència de DPD, ni tampoc entre els diferents comportaments avaluats. Es va trobar una tendència en el guany de pes diari (control 0.19; AH Llavora 0.21; AH Extern 0.24 Kg/dia) i el consum de pinso (control 1.33; AH Llavora 1.50; AH Extern 1.23 Kg/animal/dia), mostrant que els garrins suplementats amb àcids húmics tenen un guany de pes diari i un consum de pinso lleugerament superiors als garrins sense aquesta suplementació. El cortisol en pèl tampoc va mostrar diferències entre els tractaments, però sí que es van observar nivells de cortisol superiors en el pèl negre (17.68) i marró (20.03) que en el blanc (9.45 pg/mg). Pel que fa a la composició de la microbiota intestinal, no es van veure diferències entre les dietes, però sí es va obtenir una major homogeneïtat del perfil microbià en els garrins suplementats amb àcids húmics, indicant una possible millora en la seva salut intestinal. Finalment, es va identificar la presència de E. coli i els seus factors de virulència associats a la DPD, però es va considerar la seva presència com un factor predisposant de la DPD, i no l’agent etiològic en aquestes mostres. En conjunt, aquests resultats mostren que els àcids húmics tenen potencial per millorar la salut intestinal i la productivitat dels garrins ecològics en la seva fase de deslletament, però s’han de dur a terme més estudis per tal d’obtenir resultats més robustos.